Àgora

Hem tornat amb les piles recarregades després de poder respirar més tranquils, ja que hem passat una llarga setmana d'examens... La última enquesta realitzada va guanyar amb un 50% dels vots la pel·lícula "ÀGORA", que ha rebut 7 premis goya. Va ser estrenada el 9 d'Octubre de l'any passat, i va tenir un gran èxit. El seu director és Alejandro Amenábar. La pel·lícula està centrada a Alexandria, al segle IV, en un període d'intensives revoltes que tenen com a focus la religió. La lluita es produeix entre el cristianisme i la religió imposada a Egipte, que és la romana.


HYPATIA, UNA DONA LLUITADORA

La protagonista és una jove astrònoma, que es veurà lligada de mans i peus al veure com tot el saber que ella defensa està en perill, i la seva impotència creixerà veient que la revolta cristiana amenaça en destruïr uns principis que ella ha defensat sempre, com els de l'orígen del món. Aquestes teoríes són les que el cristianisme volia erradicar i destruir; sinònim d'enderrocar els principis d'Hypatia. Ella, no vol rendir-se així com així, i anirà fins al final per a defensar tant els seus ideals com la seva condició femenina, cosa que complica la situació, ja que el fet de ser dona i tenir drets, en aquella civilització era mal vist, i gens recomanat.

Títol original: Àgora Direcció: Alejandro Amenábar Guió: Alejandro Amenábar/Mateo Gil Intèrprets: Rachel Weisz (Hypatia, a "Ágora" / Enemigo a las puertas / El Regreso de la Momia), Max Minghella (La huella del silencio), Oscar Isaac, Michael Lonsdale,...

Data d’estrena: 9 d' Octubre del 2009 Música: Darío Marianelli

Sinopsi: Egipte al segle IV, sota el domini de l'Imperi Romà. Fa temps que unes violentes revoltes de caire religiós són presents a Alexandria, i al final la llegendària Biblioteca d'Alexandria es veurà afectada per les lluites. Dins d'aquesta, s'hi troba l'astrònoma / filòsofa Hypatia (Rachel Weisz), que lluita per conservar tot el saber que hi ha desat a cada racó de la immensa biblioteca. El que no percep és que un jove esclau, Davo (Minghella), té un conflicte interior; lluita conra l'amor que sent en secret envers Hypatia i entre la llibertat que podria assolir si s'unís a l'ascens dels cristians.

El millor: La duresa és un sentiment que aquesta pel·lícula aconsegueix destil·lar sens dubte. Quan sortim del cine, o quan tanquem la tele després d'haver-la vist, és impossible que tothom quedi indiferent. És doncs, una pel·lícula que aconsegueix fer reflexionar a l'espectador sobre el nostre passat, sobre la història que, de tant en tant, oblidem, i que tot i així continua essent present en el nostre dia a dia. En el cas d'"Àgora", tothom reflexiona sobre el món de les religions i de les desgràcies que lamentablement hi han hagut arrel de conflictes d'aquest caire. 

A part 

de reflexionar, també és significatiu el fet de que tots els actors estan posats al seu paper de ple, i realment sembla que estiguem veient gent d'època romana, sense anacronismes ni falsedats.

Per últim és bo comentar el fet de que veure aquesta pel·lícula ens aporta un saber que potser no el teníem assimilat, i que ens fa de documental històric.

El pitjor: Segons el que diuen alguns crítics, el director ha fet ús d'uns guions molt pobres, i que el fet de que vulgui enfocar tants temes que a ell li semblen importants( Hipatia, la biblioteca d'Alexandria, el xoc entre cultures i religions...), fa que quedi incompleta en cada tema, i sobretot, que no ens quedi clar exactament el missatge final de la pel·lícula. Per tant, la conclusió és que "intel·lectualment", Àgora és un film pobre.

Qualificació: 9/10

PLASMAR UN DRAMA HISTÒRIC
Els grans genis de la Biblioteca d'Alexandria que han passat a la Història de la Ciència per la porta gran són anteriors al naixement de Crist. No per ell, sinó perquè va coincidir amb una època en què Alexandria va passar del domini grec al romà, la qual cosa la va portar a una etapa de decadència (des del s. I dC fins al s. IV). Just abans de desaparèixer, la Biblioteca d'Alexandria va viure un moment de glòria en el s. IV. Després de la seva desaparició, la ciència i tècnica occidentals van viure un declivi d'almenys un mil.lenni.

Es creu que Hypatia va néixer l'any 370 d.C. El seu pare Teó d'Alexandria va ser matemàtic i astrònom, aconseguint arribar al lloc de director de la Universitat d'Alexandria. Teó va supervisar personalment l'educació de la seva filla i potser va aconseguir "endollar" la seva filla com a professora de Matemàtiques i Filosofia en aquesta Universitat. Allà es va convertir en un dels professors més populars. Estudiants de tot arreu s'acostaven a Alexandria per assistir a les seves classes de Matemàtiques, Astronomia, Filosofia i Mecànica. Es creu que els seus primers llibres van ser llibres de text per als seus alumnes, on cap s'ha conservat intacte.

La major contribució de Hypatia a la ciència va ser com a matemàtica (en Àlgebra). Va escriure una versió comentada de l'Aritmètica de Diofant (en 13 volums). Molts dels seus comentaris s'han incorporat en manuscrits posteriors d'aquesta obra sense menció explícita a la contribució de Hypatia. També contribuí a les còniques d'Euclides.

MÉS DETALLS...

LINKS CURIOSOS:

Polèmica religiosa sobre el film
Disseny de vestuari, Gabriella Pescucci
Entrevista a Amenábar
Hypatia, realitat i ficció