“Una hija que desobedece
deja de ser hija
para convertirse en una enemiga”
Bernarda
.jpg)
Per primer cop farem una entrada amb una obra de teatre dramàtica, de Federico García Lorca, "La casa de Bernarda Alba". Hem pensat que és un altre gènere al qual no estem habituats però que també mereix el seu lloc i privilegi, i com és una obra que coneguem i l'hem vista representada a Sant Feliu decidim a parlar-vos d'ella.
Obra: "La casa de Bernarda Alba" Autor: Federico García Lorca Obra acabada: Primavera del 1936 Primera representació escènica: 1945 a Buenos Aires com a "Drama de mujeres en los pueblos de España"
Argument:
Després de la mort del seu segon marit, Bernarda Alba imposa un dol rigorós a les seves cinc filles, que en la seva vida quasi no han mantingut cap contacte amb el sexe oposat, sinó que amb el mateix sexe. Si bé és un costum real, Lorca ho retrata insinuant que a més de ser un drama de les dones dels pobles d'Espanya, també té la intenció de documental fotogràfic. L'obra comença amb l'entrada de les serventes parlant de com de dèspota és Bernarda i amb l'arribada immediata d'aquesta, confirmant el seu rigorós tracte a elles i les seves filles, i imposant silenci. Quan la filla gran hereta una gran fortuna i atreu a un pretendent (Pepe el Romano), gelosia i passions es desencadenen a la casa desembocant en un final tràgic amb la mort de la més jove, qui no vol sotmetre's a la voluntat de la seva mare. Bernarda finalitza l'obra dient a les seves filles que la seva filla ha mort verge, i ordenant silenci, com la seva entrada al principi.
Personatges:
Bernarda Alba (cruel, freda, autoritària), Pòncia (la criada, vulgar, fidel), Adela (bella, rebel, filla de Bernarda), Angústias (reprimida, lletja, filla d'un primer matrimoni de Bernarda), Magdalena i Amèlia (innocents, filles de Bernarda, submises), Martirio (lletja, amb gepa, envejosa), Maria Josefa (mare de Bernarda, divertida, sincera, vella).
Valoració de l'obra:
.jpg)
En aquesta obra hem pogut apreciar el context d'una Espanya profunda i andalusa, on el poder absolut, la manca de llibertats i el món es regeix per l'ordre establert. La divisió dels actes, i les estones entre acte i acte ens van servir per poder parlar i reflexionar sobre l'obra de Lorca, i observant com una mare pot arribar tan lluny, sense cap compassió, amb un caràcter tan fred. En cap moment es veu una Bernarda sentimental ni simpàtica, sinó tot el contrari, una dona amb seny que durà en companyia de les seves filles a un dol d'uns quants anys, on no es podrà sortir al carrer i només es podran dedicar a la costura. Ens impacta la importància que té l'aparença per Bernarda, on la realitat es deixa en un segon pla.
El millor: Els personatges tenen papers diferents però si se'n canviés algun la obra no tindria el mateix sentit, com per exemple Martirio, es pot pensar que és culpable del final tràgic de la seva germana i que sense ella hauria tingut un final feliç. Però Bernarda tampoc es deixarà perdre cap secret entre les germanes i tard o d'hora se n'assabenta de la situació. Encara que l'obra ressalta per la tragèdia, també hi ha situacions còmiques amb la Maria Josefa, amb l'ovelleta, o la Pòncia que es passa l'obra menjant. D'aquesta forma es fusionen totes aquestes situacions creant un Drama.
Només us recomanem l'obra si és que no la coneixeu, millor la veieu representada, però sinó podeu llegir-la i esperem que no torni a ocórrer un domini del poder absolut ni de les mentalitats tancades i reprimides.
El pitjor: Potser si la veiés un públic una mica més juvenil, no arribarien a entendre l'obra perquè desconeixerien el context social de l'època, llavors cloem que l'obra està dirigida a un públic limitat o amb alguns coneixements.
Qualificació de l'obra: 7,5/10
Links d'interès:
