“Madrugada del 5 de agosto de 1939. Una descarga atronadora retumba en el silencio del día que comienza a despuntar. Después, con una cadencia monótona, suenan los disparos secos del jefe del pelotón de fusilamiento que remata a las víctimas, una a una, con el tiro de gracia. Las presas de la prisión de Ventas, que desde hace horas esperan ese fatídico momento, cuentan en voz baja: «uno, dos, tres… trece»”
Aquesta setmana farem una nova entrada en homenatge a les 13 dones que foren afusellades per ser “rojas” el 5 d’Agost de 1988. És una pel·lícula espanyola amb molt dramatisme de l’any 2007, amb títol “Las 13 rosas” de Emilio Martínez-Lázaro.
Títol original: Las 13 Rosas Direcció: Emilio Martínez-Lázaro Guió: Ignacio Martínez de Pisón; basat en un argument de Pedro Costa, Ignacio Martínez de Pisón i Emilio Martínez-Lázaro; inspirat en el llibre “Trece rosas rojas” de Carlos Fonseca.
Data d’estrena: 19 d’Octubre de 2007 Música: Roque Baños
Sinopsis: A l’1 d’Abril de 1939 amb l’entrada de les tropes franquistes a Madrid finalitzà la Guerra Civil Espanyola. Amb la presència de la represió que s’apropava, molts republicans fugiren del país, però altres no van poder o no volgueren, com les noies joves protagonistes d’aquesta història real. Franco va prometre que només serien castigats els que tinguessin les mans tacades de sang. I cap d’aquestes noies les tenia. Les detingueren al mes d’acabar la guerra. Van patir diversos interrogatoris policials i finalment foren traslladades a la presó de Ventas. A les 13 detingudes, a les que s’inclogueren les seves companyes batejades com “las menores” per la seva curta edat, les inclogueren a la mateixa causa sota l’acusació d’ajuda a la rebel·lió i haver planejat un atemptat contra Franco, un atemptat irreal però que donava base a la acusació. Tot era molt abstracte, sense proves. Elles i els seus familiars estaven tranquils, com a màxim els caigueren uns quants anys de presó. Però uns dies abans de que es celebrés el judici es produí un atemptat contra un militar franquista, fet on moriren 3 persones. Les 13 joves foren condemnades a mort.
El millor: Que la pel·lícula estigui basat en un fet real i ens pugui fer veure una època on la foscor dels franquistes ha estat molt ben enfocada i els delictes que van cometre. Tota la documentació en la que s’han basat són reals i avui dia encara viuen les persones que visqueren aquell fet, com el fill d’una de les 13 roses. El final de la pel·lícula, que és molt realista, dur i a la vegada ens deixa una reflexió sobre aquella època dels crims que es van cometre.
El pitjor: El que trobem poc favorable pel film és que es margini pel fet que sigui espanyola. També que una de les vigilants de la presó és molt hipòcrita i tal i com diu el director li volia donar un toc més emocionant però crec que una persona d’un bàndol com el franquista, no es molt avinguda amb les “rojes”.
Qualificació: 9/10
CRÍTIQUES
“Emilio Martínez-Lázaro opta por recoger el drama humano, librarse en parte de partidismos y apostar sin disimulo por los momentos de emoción y sentimiento. Pero la cinta sufre con algún que otro desbarajuste de guión y deficiente dirección de actrices...”
Julio Rodríguez Chic
“Con todas las bazas a su favor —una historia potente, un reparto solvente, medios más que suficientes—, lo cierto es que la nueva obra de Emilio Martínez-Lázaro decepciona. Lástima que el aluvión de atractivos no haya servido para ofrecer un mejor filme...”
Miguel A. Delgado
EL TO DRAMÀTIC DEL FILM
Una història dramàtica on 13 joves volien defensar les seves idees republicanes que van ser represes i condemnades a l’afusellament. Però es compensa amb la valentia fins al final de cadascuna de les noies que van ser capaces d’escriure una carta als seus familiars explicant que mai les oblidessin qui havien sigut i el crim que havien comès el franquisme. El que trobem més dramàtic és una de les joves que tenia un fill i es queda orfe.
MÉS DETALLS...
Alguns links:

Fantàstic! Ho feu molt bé
ResponEliminaBueno... no l'he vista i no la veuré (adivineu qui soc... :D)
ResponEliminaLa peli pinta bé i està molt ben explicada... però no és per res del món el meu tipus de pel·lícula (hispana i drama).
A veure si el pròxim dia parleu de el Retrato de Dorian Gray! Fa poc varen fer una nova versió de la peli que estaba moolt bé amb en Ben Barnes... (la tinc per casa, si us interessa ^^)
xDxD
ResponEliminaQue raro q no l'hagues votat la Queralt! Ja m'assemblava a mi... Doncs la veritat és que ens basariem en el llibre, però si tens la bona voluntat de deixar-nos la peli no estaria malament... ;)
Em doneu ganer de veure-la la veritat!!
ResponEliminaTània, mira que ets pilota... Jejejeje. I sí, jo també vull que parleu de el Retrato de Dorian Gray a la pròxima. Pel que fa aquesta, la vaig veure fa temps i estava bé, em va agradar força. Tot i això hi havia trossos que se'm van fer una mica massa lents (només alguns).
ResponEliminaGenial! Bueno, la peli està en inglés (que rarooo) obviament amb subs. però ja et conec Sergi...
ResponEliminaJa em diràs. Si em dius que si jo te la busco!
Ja sigui la peli o el llibre...ja estic esperant que penjeu algo sobre el retrat de Dorian Gray!!!
ResponElimina