diumenge, 25 d’abril del 2010

El Laberinto del Fauno

Aquesta setmana ens dediquem a explicar-vos a fons un film espanyol dramàtic que va ser un gran èxit l'any 2006. Es tracta de "El Laberinto del Fauno" de Guillermo del Toro.

Títol original: El laberinto del Fauno Direcció: Guillermo del Toro Guió: Guillermo del Toro Data d'estrena: 11 d'Octubre de 2006 Música: Javier Navarrete Sinopsis: A 1944, a l'Espanya regida pel feixisme, Ofelia, una nena d'uns 13 anys somiadora i delicada que no vol veure la realitat, es trasllada juntament amb la seva mare a un petit poble on es troba el seu padrastre, el capità Vidal, un home feixista i sàdic al qual Ofelia no sent cap afecte. La seva mare, Carme Vidal, que té un embaràs molt delicat serà atesa pel doctor i la cap de tots els membres dels serveis de casa, Mercedes. Ofelia descobreix les ruïnes d'un antic laberint. Decidida a esbrinar-les, coneix un ésser estrany, un fauno, que li proposa tres tasques que ha de complir abans de la lluna plena. Li explica que és la princesa d'un regne i l'ultima descendent de la seva família. 
En aquesta pel·lícula, Ofelia ens portarà a un món ple de fantasia on podem deixar de banda el malestar d'una època on els republicans s'amaguen, darrere el bosc, del capità Vidal i el seu exèrcit. En el transcurs de la pel·lícula el capità Vidal complica cada cop més la situació a Ofelia i ella es veu obligada a protegir el seu germà.


El millor: La imposició del Fauno sobre Ofelia i l'escena de desesperació on es troben Ofelia i l'Home Pàlid. En general, ens ha agradat la peli, com els moments tan emotius, especialment el final.
El pitjor: La ignorància de la mare i la poca rellevància històrica de l'època.
Qualificació: 7.5/10

EL FONS DE LA QÜESTIÓ DRAMÀTICA DE LA PELI

En aquesta pel·lícula, Guillermo del Toro volia plasmar d'una forma considerable els sentiments al llarg de la pel·lícula. Alguns d'aquests sentiments són la impotència, la tristesa, l'admiració, l'amor entre Mercedes i el seu germà o Ofelia i el seu germà, la desesperació... Aquests trets han fet que aquesta pel·lícula espanyola sigui un èxit del gènere drama i es diferenciï de les altres. "El Laberinto del Fauno" té la facilitat d'explicar l'horror del fascisme com si fós un conte de fades. Algunes referències en les quals s'ha basat el film ha sigut en la literatura i la pintura. Segons Guillermo del Toro "He estado siempre muy influenciado por Goya, especialmente por sus pinturas negras que son, para mí, las más impresionantes. La pintura de "Saturno devorando a su hijo", por ejemplo, fue para mí una de las principales inspiraciones para el Hombre Pálido, uno de los personajes principales de El Laberinto."


L'ambient i l'espai han seguit molt el contrast d'aquell temps. Tal com diu del Toro, "Éramos muy conscientes de que todo radicaba en la manipulación de la oscuridad para crear un sentimiento de amenaza que acecha escondida tras las sombras. Por otro lado, también era vital acercarse, de forma diferente, al mundo real y al imaginario. Aquel, el del campo y el bosque debía ser frío, incluso glacial, lleno de líneas diagonales y rectas, mientras que éste, el imaginario, tendría que ser mucho más cálido, más vivo desde un punto de vista estético, en el que predominaran las formas redondas y doradas."

L'Home Pàlid, que interpreta Doug Jones, una criatura monstruosa i mítica.
"El hombre pálido fue concebido originalmente como un hombre esquelético con la piel colgando, pero cambié el diseño cuando vi la cabeza que había esculpido David Martí. Me pareció demasiado humano. Recordé las "caras" en el vientre de los mantas rays: la carencia de rasgos, la boca rajada, dos huecos en el lugar de los ojos… Entonces copié los rasgos de la escultura de arcilla y sobre ella dibujé un nuevo rostro y se lo envié por mail a David, pidiéndole que quitara los rasgos a su hermosa escultura. Él estuvo de acuerdo, aunque con grandes reservas. Coloqué los ojos en las palmas del hombre pálido, que los mostraría como plumas de ave real delante de su cara. Éste fue el nacimiento de un monstruo más surrealista." 

MÉS DETALLS...




Making off:
La creació del Fauno

7 comentaris:

  1. segur que val la pena veure aquesta peli.
    Em sembla que va estar nominada als oscar o algo aixi o m'equivoco? xdd

    Blanca ;)

    ResponElimina
  2. Diria que els meus pares van anar a veure-la sense mi T___T
    Un dia d'aquests la llogaré.

    ResponElimina
  3. hola a tots...
    Doncs aquesta pel·licula va estar força bé tot i ser espanyola.
    Ah! gràcies per el vostre comentari el tindre en compte ( haurieu de fer un comentari vosaltres sobre com van aquestes tecnologies i com aniran al futur).
    Ho tindrem en compte.
    El vostre blog està superbé.


    ...LauRa.^^

    ResponElimina
  4. Molt bé el bloc...informació completa i variats recursos. Molt bé el vots i les qualificacions d'interessant, avorrit i/o curiós....

    ResponElimina
  5. Aquesta peli es drama?? A mi em va semblar més fantàstica i de "terror" (es suposa, vull dir)...
    A mi aquesta peli em va agradar bastant, però s'em va fer llarga..
    Però bueno, com sempre una bona peli de les mans de Guillermo del Toro (aquest home sembla que ho fa tot be... no?)
    Ens veiem!

    ResponElimina
  6. Gràcies pels vostres comentaris. Referent al que em dius Queralt/Anna, molts crítics del cinema opinen que pertany al gènere fantàstic i altres al de terror... Però la veritat és que si busques a qualsevol web sobre el film posarà que pertany al gènere drama/fantasia/terror, que és amb el que m'he trobat jo. Recordo que en el nostre bloc ens centrarem en el to dramàtic de la pel·lícula o llibre, encara que també formi part d'altres gèneres.

    ResponElimina