Aquesta setmana, després d'haver tingut alguns imprevistos amb l'internet, farem una nova entrada amb la pel·lícula guardonada amb 17 premis, "El Pianista", del director Roman Polanski, on es centra en una època molt fosca on el nazisme s'anà estenent per tota Europa i els ghettos començaren a aparèixer i on un genocidi per part de la raça ària fou la gran massacre del s. XX. l'anomenat Holocaust. Títol original: The Pianist Direcció: Roman Polanski Guió: Ronald Harwood, basat en el llibre "Wladyslaw Szpilman" Intèrprets: Adrien Brody, Emilia Fox, Michal Zebrowski, Ed Soppard, Maureen Lipman, Frank Finlay...
Data d’estrena: 6 de Març del 2003 Música: Wojciech Kilar
Sinopsis:
Varsòvia, 1939. Wladyslaw Szpilman (Adrien Brody) és un cèlebre compositor i pianista polonès d'origen jueu que es veu sorprès per l'atac de l'artilleria nazi mentre interpreta en directe una peça de Chopin a la ràdio estatal polaca.
A partir d'aquest moment, Szpilman comença una amarga odissea en solitari per tota Varsòvia i és testimoni de la brutal ocupació nazi.El seu prestigi com a músic el salva de la deportació i es veu obligat a viure al cor del devastat ghetto de Varsòvia. Allà lluitarà per mantenir-se viu, suportant tot tipus de patiments i veient-se separat de la seva família i d'aquells als que més estima.
Amb el temps i amb l'ajuda de gent de la resistència i coneguts seus d'abans de la guerra, aconsegueix escapar del ghetto i amagar-se en les ruïnes de la capital. Sense menjar i en silenci, veu com la ciutat va transformádose. Ja en els dies finals de la guerra, Szpilman arriba a una casa semiderruïda on troba un piano. Allà, un oficial nazi (Thomas Kretschmann) li descobreix, però en sentir la música que toca, queda tan meravellat que decideix perdonar la vida. El seu talent musical li haurà salvat la vida de nou ...
Basada en la vida real de Wladyslaw Szpilman, la pel lícula El pianista relata la supervivència i els patiments d'aquest famós músic a la II Guerra Mundial.
A partir d'aquest moment, Szpilman comença una amarga odissea en solitari per tota Varsòvia i és testimoni de la brutal ocupació nazi.El seu prestigi com a músic el salva de la deportació i es veu obligat a viure al cor del devastat ghetto de Varsòvia. Allà lluitarà per mantenir-se viu, suportant tot tipus de patiments i veient-se separat de la seva família i d'aquells als que més estima.
Amb el temps i amb l'ajuda de gent de la resistència i coneguts seus d'abans de la guerra, aconsegueix escapar del ghetto i amagar-se en les ruïnes de la capital. Sense menjar i en silenci, veu com la ciutat va transformádose. Ja en els dies finals de la guerra, Szpilman arriba a una casa semiderruïda on troba un piano. Allà, un oficial nazi (Thomas Kretschmann) li descobreix, però en sentir la música que toca, queda tan meravellat que decideix perdonar la vida. El seu talent musical li haurà salvat la vida de nou ...
Basada en la vida real de Wladyslaw Szpilman, la pel lícula El pianista relata la supervivència i els patiments d'aquest famós músic a la II Guerra Mundial.
El millor: El film està basat en una època molt tràgica i el fet que hagi succeís de veritat, fa que l'espectador es commogui i reflexioni sobre l'home i també el que pot arribar a fer. L'òptica de la pel·lícula ha sigut creada d'una forma molt peculiar amb la vida de Wladyslaw Szpilman, encara que ell afirma que no va intentar fer una autobiografia. L'excel·lent treball de Adrien Brody -meditat, elaborat amb subtils mirades, amb enorme sentiment- és un altre dels encerts del film. És digne de veure amb el suport de la fotografia i la música, apartats que sumen a "El pianista" la magnificència de la por i la bogeria homicida de la guerra, temes que, sens dubte, són els tòpics fonamentals d'aquesta premiada i esperada
obra del sempre discutit Roman Polanski.
La duresa de la pel·lícula pot afectar a la sensibilitat de l'espectador, encara que ens obre els ulls davant la Història del s.XX.
El pitjor: Alguns crítics expliquen que el director de la pel·lícula, Polanski, ha perdut molts incentius amb anteriors pel·lícules encara que aquesta fós de tan bona categoria. Creuen que va iniciar una forma de fer cinema massa tard.
Qualificació: 8/10 CRÍTIQUES del TO DRAMÀTIC DEL FILM
“Polanski reconstruye con hermosura el espanto. (...) una película necesaria que consigue conmocionar al espectador.
”
Carlos Boyero, de El Mundo
“Espléndida película en la que Polanski ambienta con admirable realismo el guetto de Varsovia -una cárcel de indignidad, muerte y sufrimiento- para mostrar la barbarie nazi y la supervivencia judía con crudeza sin caer en efectismos. Consciente de que Spielberg dejó sentenciada la última palabra sobre el holocausto, el director polaco se centra en la dramática antesala de los campos de exterminio -en una primera parte formidablemente narrada-, para impulsar la película a altas cotas de interés y emoción en la desoladora y solitaria odisea de Brody, culminada con, quizá, la más bella escena de cine de todo el año 2002: la secuencia del piano ante la imponente presencia del oficial alemán.”
Pablo Kurt, de FILMAFFINITY
ÈPOCA DE TERROR I CRUELTAT
Escenes inoblidables per la seva crueltat hi ha moltes:
1) El nen a qui li parteixen la columna amb un fusell per passar contraban per sota del mur.
2) L'escena que descriu com era el pas entre el gran gueto i el petit ghetto. Estava travessat per una de les grans avingudes de Varsòvia i els feien esperar fins que es agrupava un munt de gent i obrien el pas. I diuen que per entretenir l'espera els nazis es divertien fent ballar a les parelles més estranyes que trobaven: el més gros amb la més prima, el més alt amb la més baixa. Aquestes escenes burlesques en meitat de l'horror tenen alguna cosa ens porten fins al més profunda de l'Edat Mitjana, fins a la barbàrie més absoluta.
3) L'entrada dels nazis al pis que havia davant del de Szpilman. Sorprenen a la família sopant i davant la impossibilitat de l'avi de posar-se dret, el tiren per la finestra assegut al seu sofà.
UN CINEASTA: Roman PolanskiPolanski va començar la seva carrera com a actor en els anys 50, i després d'estudiar a l'escola de cinema es va llançar com a director amb diversos curts en els que ja mostrava el seu particular estil. El seu primer llargmetratge, "El cuchillo en el agua", va arribar el 1962.
El 1968 va desembarcar a Hollywood, on es va guanyar a la crítica amb el thriller "La semilla del diablo". Nominat a l'Oscar com a director per "Chinatown", "Tess" i "El pianista", en la seva filmografia figuren també "La muerte y la doncella" o "Lunas de hielo".
Sobre "El Pianista"
Roman Polanski, amb una talentosa filmografia al seu favor, va decidir després d'una absència de tres anys de silenci com a realitzador, tornar a la pantalla gran amb una història que és molt propera a les seves arrels. De pares polonesos, Polanski va centrar la seva mirada en la Segona Guerra Mundial i, més concretament, en la figura d'un d'aquests éssers perseguits pel terror alemany.
Polanski, amb el suport del guionista Ronald Harwood, es va endinsar en la vida d'aquest home que va conèixer totes les cares de l'horror. El realitzador deixa que la seva càmera atrapi a aquesta desolada Varsòvia i segueix amb la seva lent a aquest ser desposseït del seu orgull d'artista i de la seva simple condició humana. El realitzador no va necessitar el pinzell melodramàtic ni la ficció pessimista per desenvolupar aquesta odissea, perquè l'odissea és a la realitat de la història, a la bestialitat dels que s'imposen per la força a la naturalesa de les races i de les religions. I Szpilman és l'exemple que Polanski necessitava per submergir-se -i submergir els espectadors- en el dolor de tot l'Holocaust.
DECLARACIONS DEL DIRECTOR:
“Yo nunca he hablado de mi infancia ni de lo que viví en la guerra. Ni siquiera con mi padre. Ahora, el tiempo que ha transcurrido me permite acercarme a mi propio pasado a través de la historia de Szpilman”, assegura el director a la premsa a l'inici del rodatge. Polanski nega que hagi volgut fer un filme autobiogràfic.
“Siempre quise rodar una película sobre aquella época, pero hacerlo sobre mi propia vida me resultaría excesivamente cercano y doloroso”. Per tant no participà a "La lista de Schindler", que es va desenvolpuar al ghetto de Cracòvia, d'on ell procedeix.
“Buscaba una buena historia para acercarme a ese tema y cuando leí el libro de Szpilman decidí llevarlo al cine”.
“Hasta hace un par de años mi padre nunca habló de sus vivencias de la guerra”, recorda Szpilman, fill, en el pròleg de l'edició alemanya. “A través de este libro (…) supe por qué no teníamos abuelos paternos y por qué mi padre nunca hablaba de su familia”. Polanski reconeix aquesta conducta típica de les persones que van passar per aquella experiència.
Cinc setmanes a Berlín i 11 a Varsòvia durà el rodatge d'aquesta producció europea amb un pressupost de 38 milions d'euros (6.300 milions de pessetes), coproduïda pel mateix Polanski. "Esta es una aventura europea, a excepción del actor protagonista, que es norteamericano. Buscábamos actores ingleses, preferentemente músicos. Queríamos que todo el reparto fuera desconocido, pero después de ver a 1.400 actores ingleses no encontramos a ninguno capaz de hacer el papel".
Els productors van posar un anunci al diari britànic The Guardian i un altre a Internet, que va resultar un mètode ineficaç. "Recibimos respuestas de actores de todo el mundo interesados en interpretar al personaje, incluso de mujeres", cosa que no deixa de ser sorprenent tractant-se d'un personatge masculí, jueu i polonès.
La música de la pel · lícula té “un importantísimo papel dramático” en la història. Segons Polanski, es tracta de “la supervivencia de un artista que es salvado por la música”. Per Brody, que va aprendre a tocar el piano de nen, aquest paper “es el sueño de cualquier actor”. “No es difícil sentir empatía y meterse en la piel de Szpilman”, explica Brody, que no vol que la duresa del relat que es compta li pugui afectar psicològicament.
MÉS DETALLS...
Alguns links:
