El Laberinto del Fauno

Aquesta setmana ens dediquem a explicar-vos a fons un film espanyol dramàtic que va ser un gran èxit l'any 2006. Es tracta de "El Laberinto del Fauno" de Guillermo del Toro.

Títol original: El laberinto del Fauno Direcció: Guillermo del Toro Guió: Guillermo del Toro Data d'estrena: 11 d'Octubre de 2006 Música: Javier Navarrete Sinopsis: A 1944, a l'Espanya regida pel feixisme, Ofelia, una nena d'uns 13 anys somiadora i delicada que no vol veure la realitat, es trasllada juntament amb la seva mare a un petit poble on es troba el seu padrastre, el capità Vidal, un home feixista i sàdic al qual Ofelia no sent cap afecte. La seva mare, Carme Vidal, que té un embaràs molt delicat serà atesa pel doctor i la cap de tots els membres dels serveis de casa, Mercedes. Ofelia descobreix les ruïnes d'un antic laberint. Decidida a esbrinar-les, coneix un ésser estrany, un fauno, que li proposa tres tasques que ha de complir abans de la lluna plena. Li explica que és la princesa d'un regne i l'ultima descendent de la seva família. 

En aquesta pel·lícula, Ofelia ens portarà a un món ple de fantasia on podem deixar de banda el malestar d'una època on els republicans s'amaguen, darrere el bosc, del capità Vidal i el seu exèrcit. En el transcurs de la pel·lícula el capità Vidal complica cada cop més la situació a Ofelia i ella es veu obligada a protegir el seu germà.


El millor: La imposició del Fauno sobre Ofelia i l'escena de desesperació on es troben Ofelia i l'Home Pàlid. En general, ens ha agradat la peli, com els moments tan emotius, especialment el final.
El pitjor: La ignorància de la mare i la poca rellevància històrica de l'època.

Qualificació: 7.5/10

Per què drama?

"Aprendí que no se puede dar marcha atrás, que la esencia dela vida es ir hacia adelante. La vida, en realidad, es una calle de sentido único."

Àgatha Christie, novelista anglesa

Ens presentem, som en Sergi i L'Ariadna, i la nostra proposta pel bloc és parlar i comentar la presència i el pes que adquireix el drama tant en llibres, obres teatrals i pel·lícules.

En un primer moment hem dubtat entre la comèdia i el drama, i llavors ens hem decantat pel drama ja que freqüentment hi veiem reflectits successos de la vida real, capaços d'interessar i commoure vivament a les persones.

Ara ens centrarem en explicar-vos com ha derivat aquest gènere des de fa segles. En el drama, pel que fa el seu tractament del conflicte humà, es donen una gran varietat de possiblitats per l'escena que no pot reduir-se a la sola accepció de drama. Neixen en consequència una llarga llista de gèneres o subgèneres teatrals per detallar millor el caràcter de cada composició. Ja a Grècia es coneixia el drama satíric que cada poeta havia de presentar a concurs juntament amb una triologia tràgica, possiblement deriva d'aquí la clàssica divisió entre tragèdia, drama i comèdia. Llavors la dificultat per definir la paraula "drama" es veu per la seva ambigüetat. L' origen de la paraula drama prové del verb grec drao (posar en acció, representar), és a dir, de forma teatral. Fins a l'Edat Mitjana no es coneix una forma teatral que no sigui ni la tragèdia ni la comèdia, i així van sorgir diversos drames pastorils, de costums,etc. que van iniciar les grans obres dramàtiques del Renaixement.

Als s. XVI i XVII, Anglaterra va estar il·luminada per la figura de Shakespeare, que tractava la lògica, la realitat i l'abstracció dels conflictes, clar exponent del drama.

Espanya serà la nació amb més plenitud dramàtica present, ja que tenia obres com "La Celestina".

A l'inici del s.XX, amb el Romanticisme, s'accentuà el procès d'humanització, on serà apartada la tragèdia i el·liminat el vers, fins a trobar una prosa amb un llenguatge real i creïble, una obra fou "Hernani", del 1830.

G.Hauptmann va ser l'autor que va començar amb el drama social i polític que ha trencat amb les normes tradicionals del drama i ha derivat uns estils gràcies als avenços de la tècnica escènica i de les innovacions formals.